Avui en Cine-cittat: Batman

Després d’un xicotet “break” degut a unes minivacances torne en una entrada que una setmana més li agradarà especialment al nostre Franky. De fet, moltes vegades hem recitat junts més d’un diàleg del títol que ens ocupa que no és altre que Batman.

Poc és pot contar que no es sàpiga ja. Va ser un autèntic èxit comercial, Tim Burton es coronà, portà el merchandising a un altre nivell, creà un film per al record. No entrarem en el tema Nolan perquè no seria just, tal vegada en altra entrada i per separat.

Va ser una aposta molt forta de la Warner, des de l’any 86 el projecte estava en marxa. Tal vegada el més sonat va ser la elecció del personatge principal. Després de tantejar a gent com James Woods, David Bowie o Willem Dafoe l’elegit va ser Michael Keaton el que va despertar una onada de rebuig entre els fans més incondicionals del comic de Bob Kane. L’acompanyaren un Jack Nicholson pasadíssim de rosca en el paper del Joker, Kim Basinger perfecta com a “florero”, Lando Calrissian com Harvey Dent i altres veterans de Hollywood com Jack Palance o Pat Hingle.

Amb una ambientació gòtica marca de la casa Burton, la gran partitura de Danny Elfman, un disseny de producció impressionant, vestuari, maquillatge… cada dòlar invertit queda a la vista i el resultat és un títol imprescindible per a tota una generació i una revitalització del cinema de superherois que havia patit un gran descrèdit amb la saga de Superman (excepte la primera de Richard Donner).

No diré res més, em pose en les mans del Joker, personatge que pràcticament li furta el protagonisme al turmentat Bruce Wayne:

Batman (1989). Tim Burton